Què fa i fins on s'ha provat.

Canals d'entrada amb guany del previ, trim, pan, polaritat, Phantom 48V i pad; un rack de processament complet a cada canal; busos, sends auxiliars amb punt de presa pre i post, DCA, una matrix, mix-minus, enllaç estèreo de canals i inserts de sortida.

Les sessions es conserven i es tornen a carregar en arrencar. Les escenes es poden recuperar. Grups de mute, solo (PFL, AFL i solo-in-place amb un pas d'armat), un dim i dos botons de pànic: un per a les sortides principals i un altre per a tota la taula.

El mix-minus és un tipus de ple dret amb les seves pròpies adreces, no un pedaç basat en desplaçaments d'índex. Els busos i el MAIN són canals com qualsevol altre: no hi ha mecanismes exclusius del màster amagats darrere d'un camí de codi diferent.

Dues excepcions, dites clarament, que convé conèixer abans de planificar-hi una actuació. La primera: s'ha mesurat que la matrix és digitalment muda amb un punt de creuament obert. La segona: carregar una actuació no deixa la taula neta; si carregueu l'actuació B sobre l'A, les corbes, les dinàmiques i les cues de l'A continuen actives a tots els canals que B no esmenta. Totes dues estan obertes i figuren més avall, a les limitacions conegudes.

Un banc d'EQ paramètric amb corba gràfica, un gate, un compressor, una línia de delay i una reverb. Tots són dins el node en C de la mateixa taula i tots s'han comprovat amb valors calculats a mà, no amb un enregistrament d'ells mateixos.

Moure un fader, un mute, un pan, una banda d'EQ, un gate, un compressor, un delay o una reverb canvia l'àudio en els tipus de canal on la taula diu que ho fa; on no pot, s'hi nega amb un motiu concret en lloc de mentir. És la part més sòlida de la taula i val la pena dir-ho sense embuts.

Una FFT nativa amb un nivell de zoom multiresolució: bins d'uns 0,73 Hz per sota d'una freqüència de transició de 300 Hz, on un analitzador de banda ampla no diu res útil. Retenció de pics, superposició pre-EQ i post-EQ i una traça de diferència per banda.

Res no calcula si ningú no ho mira. L'analitzador només funciona a demanda per a cada canal i l'activació sobreviu a una recàrrega perquè va lligada a la sessió, no al navegador. Els busos van tenir el seu analitzador el 2026-09-01; es va provar injectant un to en un bus i llegint el pic de l'espectre a la freqüència injectada, mentre que un bus sense send mostrava un fons sense cap pic.

El detector vigila la signatura d'una sala que comença a acoblar-se i el corrector posa filtres notch a l'EQ del canal. Hi ha dos modes que es comporten de manera realment diferent: una passada de ring-out posa un notch de tall total amb una Q molt alta, mentre que el mode en directe posa una campana amb guany, la profunditat de la qual depèn de la relació entre el pic i la mitjana del senyal.

En el mode en directe, els notches s'aixequen per graons a mesura que la sala s'estabilitza (dos terços, un terç, fora) i tornen a baixar amb un temps de retenció doble si la freqüència reapareix. No toca mai les bandes de l'operador; només les seves, que porten una marca.

Per disseny, només s'aplica a les entrades. La correcció d'acoblaments als canals auxiliars, de mix i de matrix encara no s'ofereix.

Dos micròfons sobre una mateixa font capten el so en moments diferents. Trieu la referència, mireu com puja la coherència i apliqueu. L'ajust llegeix el pendent de la fase al llarg de la freqüència; per això necessita material de programa: un to pur no pot mesurar un retard, perquè un sinus ocupa un sol bin.

Corregeix amb delay i polaritat i informa del residu en lloc de corregir-lo d'amagat. Un control que diu «137°» sense dir a quina freqüència convida l'operador a descobrir que, si canvia la banda d'anàlisi, canvia la resposta.

Limitació coneguda: una actuació desada no conté l'alineació; carregar-ne una l'esborra. No us refieu d'un fitxer d'actuació per recuperar-la.

Cadenes d'inserts per canal i per sortida allotjades a mod-host, amb un selector de plugins i un editor generat a partir dels ports del mateix plugin.

El catàleg classifica cada plugin per la latència d'anada i tornada mesurada: directe fins a 5 ms, estudi per sobre d'aquest valor i, els dubtosos, en quarantena. Després, dins de cada nivell, els ordena per selecció i cost de CPU, de manera que l'opció segura per al directe és la que surt per defecte.

L'àudio dels inserts es verifica mesurant, no mirant: un to a través d'un graf real, un notch carregat com a LV2 i una lectura a l'altre extrem. La mesura de referència: una base de −12,04 dBFS; el mateix notch a través de la porta del plugin, −100,56 dBFS; i el bypass, que torna exactament a −12,04. Són 88,52 dB de tall a través del plugin, no pas per fora.

Limitacions conegudes: la compensació de latència dels plugins es calcula i s'informa, però encara no s'aplica, de manera que una cadena amb inserts de latències diferents no queda alineada en el temps; a més, treure un plugin d'una cadena en marxa no és fiable en algunes compilacions de mod-host.

Els stageboxes Roland de la sèrie S es detecten, s'enruten i es controlen, inclòs el control del previ, que és el que en fa un stagebox i no només un flux d'àudio. A l'equip s'han establert dos stageboxes alhora amb els 128 enllaços intactes després d'una revinculació. També s'ha fet un canvi de cadència en directe de 48 a 96 kHz amb el PA de sala en marxa.

El Phantom 48V s'ha confirmat físicament als pins de l'XLR en dues entrades, amb la taula indicant el mateix de manera independent. Tres fonts, una sola resposta: és l'única mena de confirmació que pot tenir una afirmació sobre el Phantom 48V.

El transport és als projectes germans FreeREAC, no en aquest. OpenMixer s'encarrega del camí de control: la detecció, el previ, el patch i la banda de l'adaptador.

Obert i datat: a l'S-1608, el patch d'àudio i l'adreçament del previ fan servir dos desplaçaments diferents dins d'una mateixa caixa; el conjunt de capacitats de previ conegudes que s'informa en declara més de les reals, de manera que no prova que un canvi de previ hagi arribat; el banc superior d'un stagebox de 16 entrades es pot quedar al soroll de fons del convertidor quan no està donat d'alta; i la cadència a 44,1 kHz no s'ha provat mai, perquè cal una taula real que funcioni a 44,1.

Un mur de faders amb bancs i pàgines d'usuari, canals amb un rack de processament que es pot reordenar, vistes de sends a busos i de la matrix, el patchbay, una vista del graf, una vista de telemetria i un espai de treball amb finestres acoblades que es poden separar i desar com a disposició.

Els bancs es desplacen amb la roda del ratolí a qualsevol punt del carril que no sigui un control: un clic de la roda és un banc, el mateix pas circular que fan els botons ◀ ▶. Un lliscament al ratolí tàctil mou un sol banc, no una dotzena. La roda sobre un fader continua ajustant aquell fader.

Anglès, català i castellà. Temes fosc, clar i d'alt contrast, en un eix independent de la personalitat de la taula.

Tot l'estat li arriba per un sol EventSource i res més. La superfície no pot obrir una segona connexió amb la taula, per construcció i no per convenció.

Un canvi és un PATCH, mai una reconnexió. Hi ha un control de desplegament que fa anar un navegador real amb gestos reals contra una taula real i mesura les tasques llargues, les ràfegues de peticions, les reconnexions del flux, els avisos del framework i les correccions del servidor: un joc de proves unitàries en verd no pot veure una pestanya bloquejada.

Les Behringer X-Touch i X-Touch Mini estan implementades com a client bidireccional: els gestos de la superfície es converteixen en operacions canòniques; l'estat canònic, al seu torn, mou els faders motoritzats, els LED, els anells dels V-Pot, les pantalles de nom i els vúmetres. Està connectat a l'arrel de composició de producció.

No està marcat com a provat perquè no se n'ha fet anar res en una superfície real: ni desconnectar-la i tornar-la a connectar, ni la selecció, ni un recorregut de fader, ni els encoders, ni les escales dels vúmetres. El codi està fet; la verificació amb maquinari està pendent. Els adaptadors per a Midas, X32/M32 i Roland estan en la mateixa situació: implementacions reals, sense prova amb maquinari.

Captura multipista en preses RF64 a 48 kHz, una biblioteca de preses i una targeta de so virtual perquè una altra aplicació de la mateixa màquina pugui ser una font o una destinació a la taula.

El disseny es va decidir el 2026-09-01 i ara s'està incorporant el codi: ja hi ha els camins de captura i reproducció en C, l'escriptor RF64 amb les seves proves contra oracle i les files del servidor. El conjunt de canals armats es deriva en lloc de desar-se. La reproducció es rebutja directament quan la freqüència de mostratge del graf no coincideix amb la de la presa, perquè en aquest camí no hi ha cap remostrejador.

Encara no hi ha cap prova a l'equip. Considereu-lo inacabat.